OPINIONS

Pretenem en esta secció fer ressó d'opinions al voltant del tema de les biblioteques escolars.

Les opinions són les dels autors i autores dels articles.
Poden resultar un bon instrument de debat.

*****************
Reflexions després de la sessió de formació (a Tortosa) i de l'assistència a la conferència de Rosa Calabuig (a Amposta).
Em resulta increïble pensar que a persones que volen treballar se'ls negue la possibilitat de treballar. A què obeïx el fet de posposar la utilització de l'Epergam? Amb un bon manual, que, per cert,està disponible a la xarxa, i amb un assessorament mínim el programa es pot fer servir sense grans problemes.

Amb una bona catalogació única, per exemple, la del Ministerio de Cultura, amb l'ISBN es podrien emplenar totes les fitxes de totes les biblioteques. Per què no concentrar els esforços? Això, avui no és una utopia, és més que possible.

L'objectiu de la catalogació és la localització dels materials, l'objectiu de la biblioteca és el moviment dels documents, la trobada amb els lectors i lectores.

Les biblioteques escolars necessiten persones amb una formació adequada, amb il·lusió i ganes de fer les coses bé, amb hores de dedicació, quantes més hores millor. No es pot deixar la biblioteca al voluntarisme. La biblioteca s'ha d'atendre professionalment. S'ha de crear la coordinació de biblioteca escolar, amb el seu horari i la seua retribució. Tot el que no siga això deixarà a la deriva la il·lusió sembrada pel Projecte d'Innovació Educativa.

Hi ha una veritable voluntat per part del Departament d'Educació en el bon funcionament de les biblioteques escolars?

Hi ha una implicació de la Inspecció Educativa?

Tot i així, perquè la biblioteca escolar tinga sentit ha d'haver la màxima implicació possible del Claustre del Professorat.

Tomàs Camacho Molina, 12 de febrer de 2009





*****************
BIBLIOTEQUES ESCOLARS, ARA

Durant la primera legislatura del tripartit la conselleria d’educació, de la mà d’ERC, va obrir diversos projectes per tal de millorar la qualitat educativa. Era una idea encertada perquè durant els darrers trenta anys hi ha hagut un gran esforç en la matèria del totxo, a construir escoles i estendre l’educació, però en canvi la qualitat educativa s’ha anat ensorrant per diversos factors entre els quals hi ha també i de manera important, la gestió política.
Un d’aquest projectes educatius era el PUNTEDU. La conselleria va obrir en tres anys i per a tres anys 900 biblioteques escolars. Tot plegat era molt precari perquè s’obtenien mitja dotzena d’ordinadors, mig professor per gestionar-la i catalogar-ne els llibres i un conjunt d’activitats relacionades amb la lectura. Quan dic que tot plegat era precari és perquè qualsevol biblioteca pública té quatre persones dedicades a moure-la i en aquest cas era mitja persona. No era pas que mentre el professor feia classe amb una mà es dediqués a catalogar amb l’altra ( en realitat ha estat una mica així ) sinó que hi dedicava mitja setmana per fer una feina que normalment fan quatre persones una setmana sencera.
Amb tot, les biblioteques escolars d’una quarta part de les escoles de Catalunya han començat a funcionar amb alegria. No n’havien tingut mai i ara en tenim. Els pares, les mares, els estudiants i els mestres reconeixen amb una certa unanimitat que el projecte ha estat d’una gran utilitat per acréixer el gust per la lectura. Aquesta via és molt eficaç per millorar la capacitat lectora dels infants i adolescents. Si els comparem amb els de la resta de la comunitat europea, fallen precisament en això i les matemàtiques.
Però res no apunta cap a la consolidació de les biblioteques escolars i les seves activitats a través d’unes dedicacions consolidades, més aviat al contrari. Es pot pensar que és un problema de pressupostos, però no ho és. El govern central acaba de fer una enorme emissió de deute públic per millorar la situació d’uns bancs que no han fet bé les coses. En canvi l’administració premia uns ensenyants que han gestionat bé la lectura i les biblioteques deixant-los sense les hores que tenien per dedicar-hi, impedint que la feina tingui una continuïtat. Potser el deute públic s’hauria d’emetre per a educació i sanitat....
Saber llegir i escriure de manera plena dóna unes possibilitats infinites d’aprendre i, per tant, és la peça clau a l’hora de generar persones competents i capaces de sobreviure en el mercat laboral. Vull dir que això de llegir té una incidència molt directa en la capacitat productiva d’una societat i en les possibilitats de promocionar-se de cadascú. Els qui diuen que les indústries culturals són el futur i no pas el totxo no s’equivoquen. De fet, aquests tres anys no són poques les associacions d’editors que afirmen que la indústria de l’àlbum il•lustrat ha crescut gràcies al treball d’incentivació lectora que es fa des de les escoles i les seves biblioteques. Sorprèn que la conselleria actual, en canvi, no consolidi aquests 900 puntedus i les seves dedicacions precàries, ja n’hi ha 300 de desapareguts i n’estan desapareixent 600 més. ¿ Haurem d’esperar 100 anys més a tornar a tenir-ne? No és bo per a la competència general del país ni per a l’esdevenidor de les indústries culturals que desapareguin. I encara és menys bo que no se’n parli de manera serena i precisa, no sensacionalista, als grans mitjans de comunicació. Les crisis dels bancs poden durar un, dos o deu anys, però una societat que no sap llegir de manera profitosa no tira mai endavant.

Josep-Francesc Delgado